Great Glen House

Aquest estiu, gràcies a un viatge previst fa molt de temps, he tingut l’oportunitat de visitar Great Glen House, l’oficina central de l’Scottish Natural Heritage. No és el primer cop que viatjo per Escòcia i els seus paisatges sempre m’han enamorat. Fa temps, també, que segueixo les activitats de l’Scottish Natural Heritage, ja que per als professionals que ens dediquem a la planificació territorial, ambiental i paisatgística, l’SNH és un organisme de referència. Així, doncs, la visita a la seva seu central era un objectiu prioritari de la meva estada. I, veritablement, n’he quedat absolutament fascinat.

El Great Glen House és un edifici magnífic situat a les afores d’Inverness, la porta d’entrada als Highlands escocesos. Guardonat amb la puntuació més elevada mai rebuda al Regne Unit per a arquitectura sostenible, l’edifici ha estat dissenyat de forma molt acurada per a respondre als reptes de la sostenibilitat. De gran capacitat per a acollir esdeveniments i jornades de formació, disposa també d’una excepcional biblioteca que faria la boca aigua a qualsevol que, com jo, estigui interessat en tot allò que té relació amb la planificació del territori.

Són varis els pensaments que durant els dies posteriors em van venir al cap desprès de visitar la seu de l’SNH i recopilar tota la informació possible que estava al meu abast. En primer lloc, la localització del Great Glen House és tota una aposta per la descentralització. Certament, l’SNH té una vasta xarxa d’oficines arreu del territori escocès, però la localització de la seva seu central a Inverness i lluny de les dues grans ciutats és una decisió molt digne. En segon lloc, l’SNH disposa d’una plantilla de professionals molt àmplia (més de 200). Sense tenir rang de ministeri ni direcció general, crec que és molt valorable que un òrgan governamental com aquest tingui aquesta capacitat (tota la capacitat que permeten més de 200 professionals per a desenvolupar projectes i complir amb els objectius marcats).

En tercer lloc, vaig quedar impressionat per la quantitat de materials i recursos que l’SNH té editats. Materials que en molts casos són publicacions gratuïtes i en format paper que permeten fer una important tasca de sensibilització i difusió a la societat en general. D’altres, són recursos editats molt innovadors en plantejaments i que són guies de gran utilitat de cara a l’exercici professional.

I finalment, una última conclusió (per mi la més important de totes) que és entendre que tota aquesta infraestructura, aquest suport, aquesta dedicació, aquest treball de sensibilització i educació ambiental, només respon a una claredat d’objectius envejable, a un treball governamental transversal i a una dotació pressupostària molt potent, la clau de volta de tot plegat perquè els objectius més ambiciosos siguin assumibles. Crec que el nostre Observatori del Paisatge té en l’Scottish Natural Heritage un bon referent on emmirallar-se.