27.2.07

Edward Relph


"El final del segle XX probablement sigui el primer període de la història en el que per a la majoria de persones és possible sobreviure sense el coneixement directe del que les envolta. (...) Considero aquesta situació especialment depriment, perque els paisatges i llocs on vivim són importants. Ja sigui perque nosaltres els moldegem, o sigui que nosaltres siguem moldejats per ells, els paisatges són expressió del que som. Les nostres vides s'empobreixen, precisament, en la mesura que els ignorem. Així com la roba que vestim, els paisatges no només amaguen sinó que també revelen el que hi ha a sota."

Edward Relph, Modern Urban Landscape. 1987 (traducció lliure)

15.2.07

Unitat en el discurs i gent jove

Fa una setmana vaig assistir a la presentació de l’Anuari Territorial 2005 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Realment, l’Anuari és una idea fantàstica, un instrument molt adequat per viure al moment tots els canvis que hi ha al territori, i un recurs de gran trascendència per, tot fent retrospectiva del passat, planificar els temps futurs.

La sala Prat de la Riba de l’IEC estava plena a vessar; sens dubte un indicador molt bo de l’estat de la qüestió territorial al nostre país. Ja fa temps, però, que tinc la sensació que les tertúlies, els debats, les presentacions o les conferències amb diferents temàtiques que tenen incidència territorial són cada cop més participatives. Probablement hi hagi varis factors que fomenten aquesta elevada participació en esdeveniments públics, però el que si que destaco és que es respiren aires d’una nova consciència, cultura i discurs territorials amb uns fonaments molt sòlids.

Enmig d’aquest aires positius que revaloritzen la tasca de tots aquells que ens dediquem a l’anàlisi i organització del territori voldria fer esment a dos qüestions concretes. En primer lloc, em sembla detectar clarament que el discurs territorial no és patrimoni de ningú en concret i de tots alhora. És a dir, que hem deixat enrera els corporativismes acadèmics i les visions parcials de cada disciplina per fusionar i cohesionar un discurs únic molt més ben estructurat i vàlid per a l'anàlisi territorial global. No hi ha, tampoc, problemes de lideratge i, en aquest sentit (deixeu-m’ho dir), els geògrafs hi hem sortit guanyant.

En segon lloc constato amb molta il·lusió que els professionals joves cada cop som més presents, sense complexos, i amb una elevada capacitat d’incidència. I ja no només els professionals joves; també moltes de les entitats, plataformes i associacions amb incidència territorial tenen entre els seus dirigents o un bon gruix de la seva base associativa joves amb voluntat de participar i decidir. És, per tant, aquest un bon símptoma. Símptoma que el territori engresca, que hi ha consciència territorial i consciència de la necessitat d’una bona planificació, que la gent hi participa i té ganes de treballar, i que s’està fent una bona transmissió i relleu; i, finalment, que les noves generacions que venim pugem inquiets, ben formats i amb ganes de fer feina.